El Passat 15 de novembre del 2013, desprès de molts mesos d’espera, i havent entrat a tràmits la demanda de la reunió, ens varem poder reunir amb el M.I. Sr Cinca i amb el Sr. Albert Moles Director General de FEDA per a que ens informessin sobre diferents aspectes i qüestions de la compra del Forn incinerador de RSU (CTRASA, en endavant el Forn ) per part del Govern i de FEDA.

Ho hem resumit en 6 preguntes i les seves respostes.

1)    La primera qüestió no va ser altra de que se’ns informi del perquè de la compra del Forn per part de Govern i Feda si aquests ja eren els socis majoritaris, i atenent al fet de que la instal·lació és deficitària, ja que el seu valor patrimonial va perdent 4 milions € l’any, segons dades del tribunal de comptes.

El sr. Cinca va resumir-nos el perquè en tres punts (ordenats per importància i temps d’explicacions):

a.    Per eliminar les demandes i plets amb els socis privats, que no sabien com acabarien.

Demandes i plets respecte del sobrecost de construcció i del sistema comptable utilitzat per assumir-lo com immobilitzat (15 milions en immobilitzat i 6 milions per crèdits). L’anterior Govern creia que havia de ser no immobilitzat i passar-lo a pèrdues/costos. També va voler canviar el criteri comptable per incloure aquestes pèrdues en comparació amb als anys anteriors i les empreses privades no ho van acceptar, donant com a resultat la no aprovació dels comptes.

b.    Contracte prestació de serveis.

L’anterior Govern el va denunciar.

c.    Ampliació de capital.

Amb la compra de la totalitat d’accions quedava sense efecte l’ampliació de capital endegat per l’anterior Govern per motiu del canvi de criteri comptable i l’augment de les pèrdues.

I aquest tres punts porten a que la infraestructura sigui publica i faciliti la seva gestió, segons el Sr. Cinca.

Sobre si la instal·lació es deficitària o genera beneficis, no ens vàrem posar d’acord, tot es segons com es miri. Ells entenen que genera beneficis ja que a nivell comptable així o reflecteixen. Nosaltres entenem que es deficitària per causa de la pèrdua de valor patrimonial de l’empresa (els ja comentats 4 M€/any), que no és en absolut comparable als beneficis mitjans obtinguts des de la seva posada en marxa (0,2 M€/any).  Maquillatge contable per disfressar pèrdues reals, i poder així fer demagògia cara a la població, pretenent justificar el fet de que s’havia de pagar per les accions de CESPA i NOVERGIE ja que CTRASA dona beneficis, quan la realitat és que s’ha comprat amb diner públic unes accions sense valor de mercat d’una empresa deficitària en vies de fallida (pèrdua del 4~5 % anual del valor patrimonial), per a les quines Govern i FEDA hauran d’anar aprovisionant pèrdues periòdicament, i/o apujar els costos del tractament dels RSU.  En definitiva, més impostos diferits. I recordem que els suposats beneficis esmentats per ells, provenen del pagament per part de les administracions comunals, amb els nostres impostos, per eliminar els residus.

2)    Un cop informats dels perquès, vàrem demanar l’estudi de viabilitat tècnico-econòmica del Forn en base al quin Govern a través de FEDA va prendre la decisió d’adquirir-ne les accions suplementàries; així com el corresponent estudi de viabilitat i/o avantprojecte de la connexió del Forn amb la planta de cogeneració projectada a la Comella per part de FEDA. Ens van dir que no hi havia problema a consultar-ho però que no es podien donar copies i que els nostres enginyers anessin a les seves dependencies a consultar-los. A la qual cosa els vàrem informar que els nostres assessors volen continuar en l’anonimat per por de les conseqüències que es fes pública la seva col·laboració amb APAPMA. Tant el sr. Cinca com el Sr. Moles van expressar la seva opinió que en un país com el nostre no calia tenir aquesta aprensió. Els hi varem dir que per aquest mateix motiu, pel país on vivim, es normal que la tinguin, i quedava descartat la consulta en les seves instal·lacions. Així que hem realitzat la demanda dels estudis per escrit. Restem a l’espera de la seva resposta.

 

Dins d’aquest punt APAPMA va exposar la següent reflexió sobre la recuperació d’energia: 

Resulta que el Forn es va concebre únicament per eliminar residus i de forma residual o accessòria valoritzar una part de l’energia dels RSU (residus sòlids urbans) en forma d’electricitat.  Un disseny més eficient, hauria permès valoritzar l’escalfor residual de baixa entalpia que la turbina de vapor no pot aprofitar, per exemple mitjançant la construcció d’una xarxa d’aprofitament de l’escalfor residual (aigua calenta sanitària i calefacció, i/o vapor industrial) a la zona industrial, residencial i d'oci (els Serradells tenen 800.000 €/any de dispendi energètic) del peu la Comella, més part de l’Avda. Tarragona.  D’aquesta manera es podria valoritzar fins a un 65% (aprox.) de l'energia (potencial elèctric + tèrmic).  Actualment el component tèrmic (~50%) és llençat directament a l’atmosfera mitjançant els aeroconvectors, ja que únicament es valoritza mitjançant producció elèctrica un 16% de l'energia continguda en els RSU.  El valor aproximat d'aquesta energia malbaratada és d'uns 4 milions de litres d’hidrocarburs a l'any (~ 3.500.000 €/any), que el país podria deixar d’importar (gasoil de calefacció), i que des de la construcció del Forn hem estat llençant inútilment a l’atmosfera.  A banda d'aconseguir un estalvi econòmic important i una reducció en les emissions de CO2 (que algun dia ens obligaran a comptabilitzar), es milloraria significativament la qualitat de l'aire, sobretot en període anticiclònic hivernal, i en conseqüència també millorarien els paràmetres qualitatius ambientals associats, així com la qualitat de vida dels habitants de la cubeta del fons de vall.

Considerant que segons previsions de FEDA, la xarxa d’escalfor residual es posaria en servei conjuntament amb la nova planta de cogeneració al voltant del 2017, i tenint en compte que el forn es va posar en servei el 2007, tot plegat farà que durant 10 anys haurem hagut d’importar innecessariament, gasoil de calefacció per un valor de mercat equivalent a uns 37 M€.  Cost d’oportunitat que hauria permès finançar i amortitzar la nova planta de cogeneració (24 M€), fins hi tot abans de la seva construcció.

3)    Els i varem demanar com quedava la titularitat del forn.

Tants per cent de la compra tant de Govern com de Feda:

71,7% Feda

28,3% Govern

Pels que es van pagar 3 milions i escaig, quasi 4 milions de Euros a les dues empreses privades CESPA i NOVERGIE.

 

4)    Atenent al fet de que ara el Forn es 100% de Govern i Feda, llavors APAPMA entén que hauria de desaparèixer l’obligació del mínim a incinerar de 45 mil tones, establert en la concessió.  Altrament calia procedir a compensar-ho econòmicament.  Se’ns explica que:

La capacitat nominal del Forn: 45 mil tones

La capacitat màxima del Forn:  60 mil tones

Aquesta clàusula del contracte de concessió no desapareix, no ens diuen el perquè,  però que estudien rebaixar-la a 35 mil tones

A la nostra demanda diuen que estudiaran aprofitar la biomassa forestal, provinent de la neteja forestal. Una reclamació que tant nosaltres com altres col·lectius o especialistes ja els hi havia demanat anteriorment. 

 

5)    Varem demanar informació sobre el famós contracte de serveis que tenien les empreses privades. No van entrar a detallar-lo al no estar en vigor. Al estar cancel·lat tant sols es contractaran d’ara endavant els serveis que no es puguin fer internament. Previsió de despesa de 300.000€.

 

6)    Els informem que hem entrat a tràmits una demanda per obtenir la auditoria encarregada per Govern a KPMG. El sr. Cinca ens diu que ens faran arribar notes aclaridores sobre l’informe de l’auditoria KPMG (23/02/2010)

 

 

Passats força mesos i rebent sempre com a resposta que estaven preparant la documentació, notes aclaridores, etc.. varem decidir entrar a tràmits una demanda per tenir accés i conèixer aquesta Auditoria encarregada per Govern a KPMG.

La nostra sorpresa va ser enorme al rebre com a resposta vuit mesos mes tard, una negativa com a resposta. Argumentant entre d’altres que com Associació d’àmbit mediambiental no teníem dret a aquesta informació arrel de la llei de Residus, tot i que aquesta auditoria no te res a veure amb l’àmbit d’aquesta llei, i tot i haver estat declarats part interessada pel mateix Govern el 2003 i tenir a favor una sentencia del Tribunal de Batlles, no recorreguda pel Govern, de l’any 2005 que en el seu dia va obligar a Govern a lliurar-nos dades econòmiques, entre elles una altra auditoria de KPMG. A mes, Govern es justifica també adduint que el Forn incinerador ja no esta en “explotació” i per tant no i tenim dret ni amb les sentencies esmentades.

Com esta clar, varem realitzar un recurs al que, exhaurint el termini legal, Govern ens va demanar una prorroga, a la finalització d’aquesta, i havent passat 5 mesos, continuaven negant-nos l’accés a la citada auditoria pel mateix motiu.

I es per això que per defensar els interessos dels ciutadans, els nostres socis i el medi ambient, ja que creiem que Govern no pot decidir quan una sentencia en contra seva deixa de ser aplicable, i per la transparència que tota infraestructura publica ha de tenir, com així el dret dels ciutadans a monitoritzar i fiscalitzar el seu Govern hem fet efectiva la nostra denuncia a Batllia.

 

Carles Iriarte

President d’APAPMA

 


Al document adjunt veureu la Modificació de part del Reglament de la Gestió de Residus publicada per Govern.


Us presentem l'article que el Diari d'Andorra va fer arrel de l'entrevista al President de l'Associació, Carles Iriarte. Mireu document adjunt.


Cautela i indignació pel canvi urbanístic previst a la Rabassa

Mentre el conseller d’SDP anuncia la seva abstenció, el representant del PS a la minoria no veu “res anòmal per ara” a la modificació
  • Currently 3.83/10
Mitja: 3.8/10 (6 vots)    Galeria Fotos

Toni Solanelles - Andorra la Vella - 05/07/2014

La reserva de sòl que el comú de Sant Julià projecta fer a la Rabassa indigna uns i genera escepticisme en d’altres, mentrestant el comú manté que no hi ha cap intenció de construir al bosc comunal i que, en tot cas, l’edificació que eventualment es pugui fer anirà sempre vinculada al projecte de Naturlandia.

Però aquesta afirmació, des d’alguns sectors de l’oposició i per a grups ecologistes com ara Apapma resulta massa genèrica. Susceptible de fer-hi encabir massa coses. Sigui com vulgui, i si no hi ha canvis d’última hora, la corporació aprovarà dimecres vinent la modificació del pla d’urbanisme que dobla l’espai en què fins ara es permetia fer actuacions urbanístiques a la Rabassa.
    En general, hi ha molta cautela a l’hora de pronunciar-se sobre els canvis previstos. Els Amics de la Rabassa, que des que es va posar en marxa la iniciativa de l’ecoparc han estat ferms defensors de mantenir tan verge com fos possible un dels grans pulmons verds lauredians, es miren amb escepticisme els canvis urbanístics. Però diverses fonts del grup van reconèixer ahir que la modificació, de ben segur, els farà reactivar. Fins que no disposin de més informació no es posicionaran clarament. Del que n’estan segurs, però, segons les diferents fonts consultades, és que al bosc de la Rabassa hi volen una política el menys intervencionista possible.

Grups polítics
Si fa o no fa és una visió que comparteix el conseller de la minoria i representant de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Josep Roig. El polític lauredià és conscient que legalment la reserva de sòl plantejada és correcta. Una altra cosa és el rerefons de la mateixa. “Com que no se’ns explica amb claredat què es pretén fer, jo no m’hi vull comprometre.” Per tant, i si no canvien les coses, s’abstindrà en la votació de dimecres. El seu company a la banqueta dels opositors i conseller socialdemòcrata, Rossend Areny, no desvela amb tanta rotunditat el seu posicionament a l’hora de votar. Una part dels canvis projectats en el pla urbanístic serveix per resoldre “incongruències”. L’altra, per preveure més terrenys “per donar servei als equipaments que avui ja té Naturlandia”. Areny, que parla de la possibilitat que més endavant, per posar un exemple, sigui necessari construir un hotel, diu que “en cap cas” li consta que “de moment” es vulgui fer cap actuació en la zona on a partir de l’aprovació de la modificació es podrà intervenir. “De moment no hi veig res anòmal.”
    El més rotund és el president de l’Associació protectora d’animals, plantes i medi ambient (Apapma), Carles Iriarte, que deixa clar dues premisses fonamentals abans de res: l’una, que l’entitat sempre ha estat en contra del parc, que “no deixa de ser un zoo que fa explotació pura i dura d’animals. Ni fa recuperació, ni introdueix fauna, ni fomenta valors educatius”. Alhora, tampoc ell té cap informació oficial sobre els canvis que afecten el bosc de la Rabassa. A partir d’aquí, manifesta que el fet de fer una reserva com la que inicialment es projecta només pot respondre “a dues possibles opcions”. La primera que “la cosa [Naturlandia] vagi tan malament que hagin vist que l’únic que ho pot salvar és l’especulació immobiliària”. I la segona, que “tot el que s’ha fet fins ara, el parc, sigui tan sols una cortina de fum per intentar dissimular el que seria l’interès real, que seria construir allà dalt”. El temps haurà de donar la resposta.

“Es conserven les línies generals i s’aprofita la revisió per posar al dia la planimetria”

De forma genèrica, els canvis que es preveuen en el pla urbanístic aprovat el 2006 no són de gaire profunditat. Així ho remarca la memòria justificativa de la modificació. S’analitzen els estudis que es van fer al seu dia i, també, l’evolució demogràfica que ha seguit la parròquia d’ençà de l’aprovació del POUP. De tot plegat se’n deriva “un estancament de la població amb la conseqüent estabilització de les necessitats de la parròquia. Donat que aquestes previsions van en la línia de l’evolució prevista per als propers sis anys i a la vista dels pocs canvis que es vol introduir en el POUP, els estudis elaborats l’any 2006 continuen en vigor i són perfectament vàlids per a la present revisió del pla d’ordenació i urbanisme parroquial de Sant Julià de Lòria”. Per tant, el pla lauredià conserva a grans trets la mateixa qualificació urbanística del sòl, l’estructura general del territori, reserves de sòl per a equipaments, catàleg comunal, etc.” No obstant això, “s’aprofita la revisió per posar al dia la planimetria amb la introducció del plantejament derivat i les delimitacions aprovades aquests darrers anys, les modificacions de la cartografia de riscos naturals i la revisió d’algunes unitats d’actuació”.


Els ecologistes exigiran estudis d’impacte

ambiental del projecte al Carroi

Apapma demanarà que els informes siguin vinculants i fets seguint els estàndards europeus
  • Currently 10.00/10
Mitja: 10.0/10 (2 vots)    Galeria Fotos
C. Audí Andorra la Vella 02/07/2014

L’associació ha reclamat al comú que inclogui una clàusula al plec de bases segons la qual, si el giny no funciona i s’ha de tancar, es retiri de la muntanya.

L’associació ecologista Apapma té clares dues demandes referents al projecte del telefèric del pic del Carroi, que tot just ara comença a desencallar-se. El col·lectiu, que no s’oposa a priori a la iniciativa, exigirà a les administracions concernides que abans de desenvolupar el giny i els equipaments que es projectin al Carroi hi hagi un estudi d’impacte ambiental “que sigui vinculant” i que estigui redactat d’acord amb els estàndards europeus. “No ens valen els del Govern”, va ressaltar ahir el president de l’entitat, Carles Iriarte. 
    La segona exigència que posaran damunt la taula, i que es va traslladar ja fa mesos a la cònsol major d’Andorra la Vella, es fixa a molt llarg termini i se situa en un escenari probable: consideren “imprescindible” que s’inclogui al plec de bases per a la licitació del giny una clàusula que estableixi l’obligació de desmuntar la infraestructura i retornar el ter­reny al seu estat actual en cas que es determini que no funciona econòmicament i quedi sense activitat. “Perquè no volem que quedi a la muntanya un esquelet de ferro”, va advertir Iriarte. 
    Des d’Apapma, en tot cas, asseguren que en un principi “no estem en contra de res però podem estar en contra de tot si no es compleixen uns mínims” i que les informacions que han rebut  fins ara sobre el projecte no els fa pensar que ha de ser perjudicial per al medi ambient. L’empresa Doppelmayr, que fa anys ja va presentar públicament una proposta per aixecar i gestionar el giny al Carroi, es va reunir fa prop d’un any i mig amb Apapma per explicar-los la projecció i, segons Iriarte, “l’impacte que es preveu seria mínim”. Entre d’altres, no afectaria per exemple, la nidificació del gall de bosc.


Butlletí APAPMA

TECOB

logoGirgola.jpg

colom_0_0.jpg
jocnet_0.jpg
runa_0.jpg