Aquesta nit comença la Festa Major de l'Aldosa, a la Massana.

I aquesta any hi trobareu dissabte a la tarda dues noies, la Milena i l'Al·legra, que han volgut muntar una parada per vendre tot allò que ja no utilitzen i que a d'altres els i pot fer servei.

A mes de voler donar una segona vida a totes aquestes coses, principi de reutilització, també s'han posat en contacte amb nosaltres perquè volen col·laborar amb APAPMA i ens faran una donació amb el que aconsegueixin.

Realment una molt bona iniciativa i els i estem molt agraïts de que hagin pensat en la nostra associació.

Així que ús animem a tots a passar a veure-les i ha gaudir d'aquesta festa major.

A la paradeta també i trobareu casetes per a ocells, enganxines i pins d'APAPMA.

 

Molt bon cap de setmana

Carles Iriarte

President d’APAPMA


Article aparegut avui al Periòdic d'Andorra sobre el nostre comunicat del dia 12 de febrer del 2015.

L'auditoria de KPMG, no és sobre la compra del Forn, es una auditoria, no en coneixem el contingut, que mostraria els números, comptes, visió econòmica del funcionament del Forn, o això creiem.

 

 

 

Apapma denuncia la «mala fe i temeritat» del Govern pel forn

L’associació, com a protesta, no assistirà a les Comissions presidides per l’Executiu

 El Centre de Tractament de Residus (CTRSA), eix central de la polèmica entre l’APAPMA i el Govern. El Centre de Tractament de Residus (CTRSA), eix central de la polèmica entre l’APAPMA i el Govern.

Les despeses, el funcionament i la gestió del Centre de Tractament de Residus (CTR) de la Comella és un tema que cueja des de fa temps i que preocupa a la colònia ecologista d’Andorra. 

L’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma) ha decidit, temporalment, deixar de tenir presència a les Comissions presidides pel Govern. L’entitat ha pres aquest decisió, anunciada mitjançant un comunicat, pel seu desacord amb el modus operandi de l’Executiu en relació a la demanda de l’auditoria de KMPG (empresa de serveis fiscals i assessorament legal i financer) sobre la compra del forn incinerador. Segons el comunicat, Apapma denuncia «la mala fe i la temeritat amb què el Govern està actuant» en aquest tema. 

El president de l’entitat ecologista, Carles Iriarte, aprofundeix en la qüestió i assegura que «només volem una còpia de l’auditoria que es va encarregar a KMPG. Portem massa temps veient com ens donen llargues, malgrat que se’ns va donar la paraula que tindríem aquesta informació i, en el seu dia, se’ns va reconèixer ser part interessada» (El 2003 es va considerar Apapma part interessada del projecte i el 2005 el Tribunal Superior va dictar sentència assenyalant a l’associació com a «legitimada» per conèixer informació sobre l’explotació del CTR).

Segons Iriarte va ser vuit mesos més tard a la demanda de la còpia de l’auditoria quan van rebre una resposta. Negativa. Un dels arguments del Govern era que el forn «ja no està en explotació i que, per tant, ja no teníem dret a tenir la informació del resultat de l’auditoria ni amb la sentència favorable del Tribunal Superior». Va ser en aquest punt quan Apapma, pensant que l’executiu no pot decidir quan deixa de ser aplicable una sentència en contra, va decidir portar el cas a Batllia i esperar la decissió dels tribunals: «Defensem la necessitat de transparència envers els ciutadans i de complir la llei. S’ha demostrat legalment que sí som part interessada i, per tant, mantenim el dret a demanar la informació d’aquesta auditoria». 

El president de Apapma afegeix que «el Govern actúa amb mala fe, amb temeritat i amb molt poca transparencia. En lloc de litigar en el fons del problema busca, sense cap justificació, en la forma per trobar alguna escletxa i no complir amb la llei i entregar-nos l’auditoria. Ens demanen acreditacions o certificats de tota mena per poder seguir allargant el termini».

Apapma mantindrà aquesta posició de no assistir a les Comissions que presideixi el Govern fins que puguin obtenir resolució judicial –el cas està a la Batllia– o l’Executiu faci públic el resultat de l’auditoria. En aquest sentit, Iriarte és optimista: «Estic segur que ho aconseguirem. Esperem que parlin als tribunals, ja que no és normal que allarguin constantment el procés. Potser esperen a que passin les eleccions i que el tema se’l mengi un altre Govern.»

Les comissions a les que Apapma deixarà d’assistir fins que es resolgui la problemàtica són: la comissió de seguiment de la caça, la d’informació i vigilancia del forn, la de coordinació i desenvolupament del Pla Nacional de residus i la comissió de seguiment de la pesca.

APAPMA des de la seva creació l’any 1989 té per objectiu la protecció del medi ambient, les plantes i els animals per tal d’acostar-se a un model andorrà de desenvolupament sostenible.

Per això sempre hem cooperat, treballat i ajudat les institucions públiques per arribar a aquests objectius. I quan elles no podien hem estat nosaltres qui hem fet avançar les coses.

En molts casos de forma harmoniosa, consensuada i enriquidora. En d’altres, malauradament, de forma reivindicativa, lluitadora, amb crítica constructiva i fent complir i utilitzant les poques lleis i/o reglaments dels què disposem.

En tots aquests anys hem treballat amb diferents politics o tècnics de l’administració. Alguns més receptius que d’altres, alguns més professionals que d’altres, alguns més informats que d’altres, i en alguna ocasió amb alguns destorbadors o individus que et feien perdre el temps intencionadament.

Darrerament, la progressiva professionalització de molts càrrecs de les administracions, i la despolitització d’aquests, ens ha portat a poder treballar amb veritables professionals, amb qui es fàcil entendre’s. Tot i no pensar o veure igual les situacions, poden explicar els seus motius o visió com així nosaltres i treballar per cercar punts de trobada.

 I es en aquesta situació molt millorada envers els inicis de l’associació, que malauradament ens trobem amb, potser, la pitjor acció que hem patit per part de Govern.

Denunciem la mala fe i temeritat amb que el Govern actua en la nostra demanda per obtenir copia de l’auditoria encarregada a l’empresa KPMG, on lluny de litigar en el “fons”, si una auditoria d’una infraestructura pública, és o no ha de ser d’accés públic al ciutadà, i en aquest cas concretament a APAPMA, part interessada reconeguda per el mateix Govern i pel Tribunal de Batlles, pretén improcedentment i injustificadament buscar en la “forma” alguna escletxa per evitar complir amb la seva obligació i amb la llei i fer-nos entrega d’aquesta auditoria.

I es per això, aquesta mala fe, que fem públic que l’Associació APAPMA deixa, a partir d’aquest comunicat, d’assistir a les Comissions presidides per Govern on fins a la data anàvem en representació de la ciutadania andorrana. Comissions on hem fet molta feina, d’altres on som simples testimonis, però on fins avui el ciutadà hi tenia una veu i vot.

Aquesta posició la mantindrem fins que obtinguem resolució judicial i/o Govern faci pública la integralitat de l’auditoria encarregada a l’empresa KPMG i datada a 23 de desembre del 2010.

Les comissions a les que deixem d’assistir son;

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA CAÇA

COMISSIÓ D’INFORMACIÓ i VIGILÀNCIA DEL FORN

COMISSIÓ DE COORDINACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PLA NACIONAL DE RESIDUS

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA PESCA 


Volem fer públic que l’Associació APAPMA deixa, a partir d’aquest comunicat, d’assistir a les Comissions presidides per Govern.

Aquesta situació es deguda a les formes amb que Govern està actuant en la nostra demanda per obtenir l'auditoria encarregada a KPMG sobre el Forn, que actualment es troba a Batllia.

Les comissions a les que deixem d’assistir son;

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA CAÇA

COMISSIÓ D’INFORMACIÓ i VIGILÀNCIA DEL FORN

COMISSIÓ DE COORDINACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PLA NACIONAL DE RESIDUS

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA PESCA


Desprès de mes de dos anys seguint i treballant sobre el projecte de Canalització del riu Valira entre el Pont Prat Salit i el Pont del Pobladó, volem anunciar ;

Que despres d’haver mantingut diverses converses, i comunicacions tant amb el Ministeri d’Ordenament, com amb el MI Sr. Ministre Alcobè, com amb el Comù d’Andorra la Vella i amb diversos propietaris afectats, ens trobem amb dues sensacions ben oposades.

La primera es que ens alegrem que aquesta feina hagi servit per fer reflexionar i modificar almenys dos dels trams, o fases, de la canalització. Provocant uns canvis a fi de maquillar l’impacte i permetre l’integració ambiental dels talussos al costat del riu lo mes naturals possibles, i no tant artificials com en la resta de trams ja construïts.

La segona es el mal regust de boca que ens ha deixat el Ministeri al negar-se a modificar la Fase II, tot i haver posat sobre la taula ells mateixos aquesta possibilitat. Als titulars dels terrenys, com es ben normal, ja li esta be el projecte actual, però no estan tancats a rebre una nova proposta. El Comù d’Andorra la Vella, centra tots els seus esforços en conservar el vial de 25m d’ample (4 carrils) que te dissenyat al POUP. Per realitzar aquesta incongruència en la seva plena dimensió, notar que les carreteres generals fan 21m. Per tant, no veiem motiu per no intentar en aquest tram també el maquillatge paisatgístic com en els altres fases.

Aquest mal gust de boca també be provocat per l’argumentació del Ministeri sobre la protecció de les persones i dels bens materials privats. Argumenten que aquesta seguretat es prioritària i és el que obliga al Ministeri a canalitzar de la forma que ho fa.

En aquest punt, com sempre, els i hem recordat que la constitució obliga a vetllar per aquesta seguretat al igual que obliga a complir l’article 31*, cosa que aquest projecte no fa. I sobretot perquè a dia d’avui encara esperem respostes a les nostres preguntes tècniques referents a la seguretat del projecte, el reduït període de retorn utilitzat per als càlculs hidrològics, la manca d’estudis sobre dinàmica de sediments, la realització de càlculs hidràulics simplificats, etc.

Resumint, que en el nostre estimat país fem un model urbanístic reservant un nou vial de 4 carrils (25 m) a la plana de St. Coloma (notar que la carretera general a l’altra banda de riu en ten únicament 3), però sóm incapaços de fer projectes integradors, mediambientalment parlant, dels nostres rius, amb el corresponent bosc de ribera i mantenint els corredors biològics, evitant-nos les masses de formigó vistes, assegurant la seguretat ciutadana i reduint el risc d’inundacions.

A la Valira, no l’estimem, li destinem el formigó i la confinem a una amplada basada en els usos i costums ancestrals, on la confrontació del riu amb la propietat privada es delimitava empíricament segons aiguats històrics. Delimitació que tenia sentit en un entorn socioeconòmic on el sòl estava majoritàriament destinat a us de pastures, prats de dall, i terres de conreu. A Santa Coloma li corresponien 14 canes (21,77 m). El sistema de les canes, utilitzat per fixar l’amplada dels rius a respectar, com hom es pot imaginar, no ten cap base tècnica ni científica que la recolzi. Ha estat la nostra classe política que amb la inestimable col·laboració dels tècnics del ministeri, entre d’altres, que malgrat els avenços en les disciplines d’hidrologia i hidràulica torrencial, l’han fet perviure fins al segle XXI per poder-se aliar amb l’especulació urbanística de la que tots en som testimonis. Pel neòfit que es planteja com se li fa passar tot el cabal del riu durant un aiguat? La resposta és fàcil: en base a incrementar l’alçada de la làmina d’aigua el necessari, encanonant-la entre els ja prou coneguts murs de formigó de les canalitzacions actuals. És aquesta pràctica tècnicament acceptable a nivell ambiental, i de riscos per a les persones i els bens materials? Al nostre lleial saber i entendre, la resposta és clarament negativa.

APAPMA com associació sempre hem treballat de forma constructiva, critica, però positiva. Esperem que la nostra feina porti a replantejer-se tota la canalització de rius que s’ha portat a terme al país, i que almenys davant d’un futur incert, els responsables actuals i futurs no s’excusin darrera el: Si ho haguéssim sabut, o si ens ho haguessin dit. Ja que nosaltres ja ho hem fet, dit i alertat.

I potser en un futur algun govern apliqui la part de “restablir i mantenir per a les generacions futures” de l’article 31 de la constitució als nostres rius.

 

* “És funció de l'Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l'atmosfera, l'aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones”


Butlletí APAPMA

TECOB

logoGirgola.jpg

colom_0_0.jpg
jocnet_0.jpg
runa_0.jpg