Qui som

Era l’any 1996. El Comú d’Encamp va elaborar un projecte per perllongar la carretera secundaria dels Cortals d’Encamp núm. 220, zona Borda de la Baronia-roca del Pisó, i APAPMA s’hi va oposar. El projecte causaria un gran impacte contra la Natura, la quina es veuria greument afectada tant per la desforestació prevista com per l’impacte de la contaminació acústica i dioxina per culpa la circulació dels vehicles.

APAPMA va iniciar llavors el procediment contenciós i judicial per la defensa d’aquesta natura, sol·licitant que es declarés la nul·litat del projecte de perllongament de la carretera, així com tots els actes administratius posteriors que havia adoptat el Comú per executar-lo.

I fou llavors, davant de la jurisdicció administrativa que s’aixecà la qüestió de la seva legitimitat per actuar davant dels Tribunals: podia APAPMA ser part en un procés judicial per demanar la nul·litat d’un projecte de construcció d’una carretera?

Òbviament el Comú d’Encamp li negava rotundament aquesta legitimació per actuar judicialment, perquè segons el Comú, l’ordenament jurídic no ho preveu expressament, és a dir, no existeix cap disposició legal té previst “interposar un recurs per interès en el medi ambient”.

I si bé en un primer moment la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar Sentència desestimant aquest argument perquè considerava que existia una vinculació directa entre l’associació APAPMA i el projecte, “i en conseqüència, ha de decaure qualsevol argument d’oposició a la legitimació de la demandant”, la sorprenent i decepcionant decisió va arribar amb la Sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del 6 de juny de 1996, la quina va declarar la manca de legitimació activa de l’associació APAPMA per interposar un recurs contenciós administratiu.

Fou llavors quan APAPMA i el Ministeri Fiscal varen recórrer al Tribunal Constitucional per la via del recurs d’empara, al·legant que al negar aquesta legitimació activa en definitiva s’estava negant el dret a la jurisdicció consagrat en l’article 10 de la Constitució. APAPMA es troba legalment constituïda, té entre les seves finalitats la defensa i la protecció del medi ambient, i per tant, té un “interès” directe per impugnar tots aquells actes administratius l’execució dels que suposi un atemptat mediambiental. Aquest interès no és el que es coneix doctrinalment com a interessos difusos, ni una acció popular per la impugnació de l’acte administratiu, sinó que es tracta d’un interès que neix de la seva pròpia finalitat associativa.

La Sentència del 5 de novembre de 1996 de l’alt Tribunal (causa 96-6-RE) va ser clara i contundent: APAPMA no defensa simplement la legalitat -i una acció d’aquest tipus només seria possible en els casos en que la Llei permet l’acció popular- sinó que té un interès concret i definit ens els seus estatuts respecte al medi ambient, d’on deriva la seva legitimitat per actuar en defensa d’aquest interès:

“APAPMA no exerceix una acció popular únicament fonamentada en la defensa de la legalitat, ja que defensa un interès molt concret respecte al medi ambient que es troba integrat en els seus objectius estatutaris”

Perquè la Natura s’ho mereix. Perquè algú ha de vetllar per protegir-la. Perquè els animals necessiten un hàbitat, i les plantes han de poder créixer i respirar en un medi natural. Perquè la supervivència de tots nosaltres depèn d’aquesta natura. Perquè hem de poder conviure amb ella, respectant-la. Perquè l’home pot caminar, construir i transformar, però no destruir-la….

Per totes aquestes i moltes altres raons, APAPMA té legitimació per actuar davant de les autoritats, dels òrgans administratius, i també dels judicials, si s’escau. Actua i seguirà fent-ho, pels Animals, per les Plantes i pel Medi Ambient.

I tu? T’hi uneixes..?