Recolzem i donem suport als veïns de la Plataforma Rocafort que defensen un projecte viari sostenible amb el medi ambient i la qualitat de vida per Sant Julià de Lòria.
Malauradament les administracions decideixen tirar endavant el projecte i ac-tualment tenim una desviació que ha destruït part del riu i la muntanya.
Malauradament les administracions tiren pel dret i avui en dia tenim el nyap de la desviació de Sant Julia.
El 2008 APAPMA s'endú el 9è Premi Solidaritat de la Fundació BPA, dotat per Banca Privada d'Andorra (BPA) amb 45.000 €.
Aquest projecte es va estendre durant tres cursos escolars, gràcies a l'aportació inicial i a altres aportacions posteriors de socis, de BPA i de la matei-xa APAPMA a causa del gran èxit d'acceptació entre els escolars del país. Un total de 2400 escolars, més de 100 tallers i la creació de la guia; "Guia cap a la Sostenibilitat" que es va regalar en format USB als nens per evitar l'ús de pa-per, i que des d'aleshores s'ofereix desinteressadament a tothom que la vulgui.
Els tallers basats en la Guia cap a la Sostenibilitat van ensenyar als més joves la importància de l'Eficiència energètica en aspectes i indrets com la llar, els electrodomèstics, el transport i els residus.
Fent que aquests tallers i la guia aportin a la ciutadania petites accions que poden fer i que suposen una gran millora del nostre consum energètic i, con-seqüentment, un pas gegant cap a la sostenibilitat.
Impulsors conjuntament amb el Moviment Respirem Sense Fum i el suport de fins a 10 altres associacions, col·lectius, sindicats vam mobilitzar a la ciutada-nia informant-la per demanar un canvi en la gestió de residus que es portava a terme al nostre país, Després del tancament de l'antic forn incinerador de Cal Rosselló vam exigir i finalment aconseguir la creació d'un Pla Nacional de Residus i de l'inici real de la recollida selectiva a Andorra.
Dins d'aquesta campanya es va realitzar la primera gran manifestació ciutada-na de la història d'Andorra a les portes de l'edifici Administratiu de Govern.
Dins d’aquesta campanya es va realitzar la primera gran manifestació ciutadana de l’historia d’Andorra a les portes de l’edifici Administratiu de Govern.
Campanya d'informació dirigida a la població de la Massana i Andorra dels pros i contres d'aquest projecte. Gràcies a això es va provocar una reunió de poble on moltes preguntes dels ciutadans van quedar sense resposta o amb respostes vagues o falses. Finalment es va tirar endavant el projecte tot i l'oposició de bona part dels massanencs i els posteriors pro-blemes que ha comportat.
El Govern d'Andorra comença el projecte número 1675 i comença a arrasar amb el bosc de ribera des del Pont de Tobira Lycée Comte de Foix fins al pont de Santa Coloma, per a la canalització del riu, la construcció del nou col·lector general d'aigües residuals, l'eixamplament de la carretera i la construcció d'una galeria de serveis. Les irregularitats administratives comeses per l'administració, com que no es realitza cap mena d'informe mediambiental i no disposar d'autorització comunal, són denunciades per APAPMA i enceten a un llarg procés judicial, durant el qual les obres comencen i avancen, i que acaba amb la resolució final de què les obres no són conformes a llei i sentencia al Govern a restituir el terreny a l'estat original. Vist de la impossibilitat del fet, ja que les obres s'havien posat en marxa i que ja no existia ni el bosc de ribera i els talussos originals, com el fet que la galeria de serveis estava molt avançada. APAPMA decideix i proposa un acord al Govern d'Andorra, que aquest accepte: en els trams ja destruïts i canalitzats realitzar un cobriment del col·lector d'aigües residuals o crearà un talús artificial i o revegetarà amb vegetació autòctona per tornar a donar marges al riu i en l'únic tram de talús que no van arribar a ser des-truït, des de la Borda del Buda fins a la rotonda de la zona industrial, es va mantenir el talús i es repoblarà creant el que ara és un bosc de ribera. Un dels pocs que tenim a les valls centrals. Dins de l'acord, el Govern d'Andorra es compromet que d'aquí en el futur "intentarà" preservar els marges naturals dels rius i els boscos de ribera.
Les muntanyes d'Andorra s'havien convertit en un abocador popular, on podies trobar qualsevol cosa. APAPMA forma part de la coordinadora Si a les Muntanyes, una plataforma ciutadana promoguda per ADN, el Club Piri-nenc Andorrà i APAPMA amb l’objectiu de frenar el deteriorament del medi natural de les nostres muntanyes, i promoure el desenvolupament sostenible del nostre fràgil país.
APAPMA impulsa amb Greenpeace un estudi sobre com tancar el forn incinerador de Cal Rosselló i implantar un sistema de gestió de residus. Malauradament el Govern no va voler MAI entrar a valorar-lo, tot i que se’n va fer entregar a la ministra de medi ambient de l’època.
Membre de la coordinadora per impulsar la protecció de les nostres muntanyes.
Sentència del 5 de novembre de 1996 del Tribunal Constitucional (causa 96-6-RE)
APAPMA arriba fins al Tribunal Constitucional per fer valer el seu dret a la jurisdicció, en tant que Associació que ostenta el dret legítim a actuar en defensa dels seus in-teressos recollits en els seus estatuts. Aquest reconeixement de la legitimació per ac-tuar crea un precedent que permet la possibilitat per APAPMA, com també a la resta d'entitats legalment constituïdes, a presentar-se com a part interessada en tot allò que concerneix o afecta als interessos concrets i definits en els seus estatuts.
Promotors de la campanya per impedir la construcció d’una carretera a la Vall del Madriu
Campanya per abolir la salvatge pràctica de tir al colom que es realitzava al camp de tir de la Rabassa. Després de molts anys i gràcies a la conscienciació ciutadana d'Andorra i de fora, mes al problema de contaminació per plom de la zona. Aquesta pràctica passa a ser història al nostre país.
Projecte i campanya de recaptació fons per la construcció d'unes noves instal·lacions per acollir els animals abandonats. Finalment la no cessió d'un te-rreny va impedir portar a terme el projecte. Els fons es van destinar a la millora de les existents.APAPMA en fou la gestora entre els anys 1991 al 1998, quan degut al deute acumulat d’impagaments del Govern, uns 120.000€, ha de deixat la gestió en mans de l’administració.
La història del reciclatge a Andorra l'enceta APAPMA amb la seva campanya "Quan Moren Maten". Mai abans a Andorra s'havia fet cap campanya ni hi ha-via cap recollida organitzada adreçada als particulars i al país en general per fer una recollida selectiva. Cal remarcar i recordar que els nostres padrins, sa-vis com la vida, tenien molt integrat el fet de la reutilització dels objectes com així, en el comerç, existia de sempre coses com els envasos retornables. Però va ser APAPMA qui va començar la primera campanya de recollida selectiva de quelcom que ningú volia i que acabava a les nostres deixalles, el que signi-ficava per l'època acabar al forn incinerador de Cal Rosselló o directament als abocadors salvatges que teníem escampats pel territori andorrà. Va ser iniciati-va d'APAPMA que fos AGENTAS qui s'encarregués de la seva recollida, sent així la seva primera feina estable.
Continuació de la campanya Fotobrosa que visibilitza aquest problema i mobilitza la ciutadania andorrana s’inicia una campanya amb col·laboració dels Comuns, de l’Agrupació de Constructors d’Obres, l’Agrupació Andorrana d’Empreses d’Enginyeria i l’Agrupació de Treballs Públics en la creació d’un Pla que tenia per objectiu la recollida i el transport a abocadors de tota mena de residus escampats pel nostre país.
Campanya de visibilització i localització de la degradació que sofria el nostre medi ambient amb l'acumulació de residus voluminosos, runes i altres. A tra-vés dels ulls dels nostres infants que fotografien tots aquests indrets per obrir-nos als adults els nostres.
Aquesta campanya finalitza amb la següent campanya Fem Net de Runa.
Aquesta campanya finalitza amb la següent campanya de FEM NET DE RUNA
L'any 1991 APAPMA es fa càrrec i comença a gestionar la gossera de Govern. Es realitzà una campanya per intentar millors les instal·lacions però que finalment no pot portar-se a terme. Durant 7 anys gestionem les instal·lacions fins que en 1998 APAPMA retorna la gestió de les instal·lacions de la Gossera al Govern d'Andorra, entre d'altres pel greu incompliment d'aquest últim en el pagament de deutes concrets de la mateixa gestió que deixa a APAPMA amb un deute que (a data de 2020) equivaldria a uns 120.000 €.
Campanya per regular la caça que culmina l’any 2000 amb el Pla de Caça i la regulació d’aquesta.
Es crea l'associació amb l'objectiu de protegir el medi ambient, les plantes i els animals i de participar activament en la seva divulgació i coneixement per tre-ballar i arribar a un model de país sostenible en totes les seves vessants.
