“NO PODEM TORNAR A LA NORMALITAT D’ABANS PERQUÈ ÉS AQUESTA NORMALITAT LA QUE ENS HA PORTAT AQUÍ”
Aquesta frase, que ha circulat per les xarxes socials, apareix en una pintada a Hong Kong i resumeix molt bé el que NO s’hauria de fer un cop superada l’emergència sanitària provocada per la Covid 19. El que no s’hauria de fer és sortir de la crisi com si no hagués passat res, esforçant-nos en la recuperació econòmica, vacunant-nos tots quan aconsegueixin una vacuna i ja està, tots contens tornant a la nostra normalitat (no vull semblar banal, sóc conscient que hi ha moltes víctimes i moltes famílies que han perdut éssers estimats, tot el respecte per a ells).
El que Sí que hauríem de fer és aprofitar l’aturada que ha causat aquest desastre per fer les coses millor. Convertir la catàstrofe en oportunitat. És el moment de plantejar-nos què volem, si volem tornar al moment anterior a la crisi o volem esforçar-nos i millorar, deixar de pensar tant en nosaltres com a individus i pensar més com a éssers que formen part d’un tot, un planeta ferit de mort.
És un fet que al planeta, com a contenidor de tota la diversitat que conviu en ell, li ha anat bé aquest període de descans, la crisi sanitària li ha permès respirar per un instant. El nostre planeta també està a l’UCI, com molta de la gent que s’ha contagiat de la malaltia, el planeta ens demana que aturem el canvi climàtic, la super contaminació, la sobreexplotació.
I el que ens ha portat aquí és la fórmula aquella de “mentre guanyi diners no importa el que faci, l’important és guanyar diners”. Canviem això per alguna cosa semblant a “vull contribuir al benestar comú tot respectant el planeta”. Les empreses que basen la seva activitat en accions que perjudiquen d’alguna manera el medi ambient s’han de reinventar, posar tot el potencial de treball i tota la creativitat en canviar les accions contaminants i brutes per convertir-les en accions no-contaminants i netes.
A Andorra, com a tot arreu, es poden millorar moltes coses. Andorra contamina i contribueix al canvi climàtic igual que ho fan els països veïns i estem lluny de la sostenibilitat a què tots volem arribar. Andorra també s’haurà de reinventar per tirar endavant, la font d’ingressos principal, el turisme, difícilment tornarà a ser com havia estat fins ara.
Però precisament aquí hi podem trobar la nostra oportunitat, ens podem convertir en un exemple de país que fa les coses bé, que gestiona de forma respectuosa el seu medi, un país no contaminant, un país sostenible, un país més atractiu. Andorra pot millorar moltes coses però sobretot hi ha dos temes de cabdal importància, la gestió dels residus i la contaminació deguda a la mobilitat.
Amb un forn incinerador treballant al màxim de les seves capacitats i que deixa un rastre de fum que es pot veure des de tot arreu, és evident que l’atractiu turístic disminueix i que això no només espanta els turistes, també als que vivim aquí. La incineració no és la via per a una gestió sostenible dels residus. Això fa molt temps que ho diem, ja ho dèiem abans que es construís el forn incinerador. La via per una gestió sostenible implica controlar el residu abans que es produeixi, és allò que el millor residu és el que no es produeix, abandonar els productes plàstics tot substituint-los per altres materials i sobretot, reduir, reduir i reduir. I, si els residus se separessin bé, el que quedaria de resta, el que no es pot aprofitar, seria un mínim, una fracció que es podria gestionar amb poca dificultat.
Per altra banda, el tema de la mobilitat a Andorra està pendent des de fa molt temps, de fet és un tema que ha anat creixent paral·lel al creixement del país, un tema que mai ha estat solucionat. La gran quantitat de vehicles en un espai territorial tan petit ha suposat que l’aire que respirem, al contrari del que podria semblar, sigui un aire contaminat. I això no ho dic jo, ho diu l’informe Europa 2020 publicat fa poc pel Departament d’Estadística i ho diu el mateix Departament de Medi Ambient, ambdós del Govern d’Andorra, quan dóna els resultats dels seus mesuratges. Per quan un pla de mobilitat global per Andorra? Per quan un estudi profund de com s’ha de fer per a què no estem tots amunt i avall dintre del nostre cotxe? I per quan l’aposta per les energies renovables per anar deixant de banda els carburants d’origen fòssil?
La gestió de la crisi sanitària per part del Ministeri de Salut i del mateix Govern està sent valorada positivament en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Aprofitem aquest fet positiu per ressituar-nos com un petit país que fa les coses bé, complementant l’atractiu turístic. No volíem teixit empresarial per no dependre tant del turisme? Doncs apostem per empreses que es dediquin a la investigació, empreses que es dediquin a buscar solucions als problemes que tenim, a la creació de materials nous que substitueixin el plàstic, a l’estalvi d’energia, a la neteja de l’aire i dels oceans, etc. Que Andorra aculli investigadors per un futur sostenible i que nosaltres mateixos, el país Andorra, ens convertim en un país sostenible.
Si he començat aquest escrit amb una frase de Hong Kong, vull acabar-lo amb una altra que vaig veure en un garatge a Lleida “Sense justícia social no hi ha democràcia”. M’he referit a la recuperació des d’un punt de vista mediambiental però no s’ha d’oblidar la part humana, la gent que vivim aquí i formem part del país. La justícia social, el dret de tots a no passar gana, a tenir un sostre i a una educació de qualitat, és fonamental per a la sostenibilitat. La riquesa de pocs i la pobresa de molts no pot formar part d’un futur respectuós amb el planeta.
