La tempesta del 21 de juliol de 2015 a Sant Julià va produir dos efectes: l’afectació de les capçaleres dels rius del camp de Claror i posar de manifest la necessitat de frenar el procés erosiu de la vall.
No valorem les coses que tenim, i en canvi, les desitgem desesperadament quan les perdem.
És una frase que ja s’ha tornat tòpic, però que continua vigent avui en dia. Més quan parlem d’ecosistemes sovint poc valorats com els d’alta muntanya.
Aquests hàbitats, no ens deixem enganyar per les aparences, juguen un paper protagonista a les valls del Pirineu. En primer lloc són reguladors dels recursos hídrics, un valor de vital importància per preservar els reservoris d’aigua potable. També actuen com a refugis d’espècies amenaçades i/o endèmiques (congestes, Festuca eskia, etc.). I finalment estan dotats d’un important valor paisatgístic.
D’altra banda, en tant que espais altament sensibles als canvis ambientals, l’alta muntanya presenta una alta vulnerabilitat enfront del canvi ambiental global. Sobretot els taxons vegetals i comunitats alpines, de les quals 81 estan catalogades com a rares o es troben en alguna situació d’amenaça al Pirineu.
Tenint en compte aquests fets cal insistir més en la importància d’aquests ecosistemes i protegir-los de les accions antròpiques però, sobretot, s’ha de preveure mesures preventives per pal·liar els efectes que de ben segur tindrà el canvi global sobre aquests fràgils sistemes.
