Existeix un neguit generalitzat a Andorra. I és que molt ciutadans tenen la convicció que una gran fracció dels residus generats o bé van a la incineradora per sistema o bé es barregen als vehicles encarregats de la recollida selectiva. Doncs així com ambdues preocupacions són naturals, tenen una explicació. Cal recordar que la valorització energètica (crema de residus) és l’última opció abans de recórrer a la seva eliminació pertinent i només es contempla en cas que la reutilització o el seu reciclatge no siguin possibles. D’aquesta apreciació en podem deduir que els residus que acaben en aquest procés són, única i exclusivament, els residus sòlids urbans (contenidor del rebuig) i els RAU (residus carnis, hospitalaris i fangs de depuradora). Trobem l’origen del neguit quan s’observa que en ocasions, tant residus assimilables per la incineradora com els no valoritzables segueixen el mateix camí cap al forn. La explicació és senzilla, i és que és allà mateix on se separen els seus camins i uns acaben, efectivament, a la planta d’incineració i la resta a la planta de triatge, on es procedirà al seu reciclatge.
L’altre rumor que ens porta a escriure aquestes línies i que s’ha instaurat en la ciutadania consisteix en la possibilitat que els residus, tot i haver estat triats prèviament pels ciutadans, acabi recollit pel mateix camió i per tant, desfent el triatge. I és així, en part, ja que es possible que un mateix camió pugui recollir el contingut de contenidors diferents, però això succeeix només perquè aquests, sovint, compten amb separadors dintre del mateix dipòsit.
Aclarits els mal entesos pertinents esperem que aquest article serveixi per infondre confiança en la recollida selectiva dels residus andorrans i aconsegueixi ressaltar la importància d’apartar de la opinió pública rumors infundats que no contribueixen en l’augment de les pràctiques sostenibles de les que ens podem sentir ben orgullosos, però que sobretot, hem de continuar practicant.
