Mentre nosaltres estem ben aïllats i ben protegits de la intempèrie, molts animals de renda i fins i tot domèstics estan en condicions deplorables des del punt de vista de la seva protecció enfront de la fenomenologia atmosfèrica. Així, encara que nevi, plogui o ventegi, molts animals resten desprotegits de forma indefinida en el temps fins i tant el propietari ho decideixi altrament. I quan no i a més, molts animals es troben en lamentables situacions higièniques, de malestar i en definitiva, de maltractament.
Lamentablement, aquests fets resulten ser ja una costum que es va assentant paulatinament al nostre país, mentre que la ciutadania ho continua presenciant, uns de forma passiva i altres amb indignació i frustració.
La manca de consciència afecta tant als propietaris dels animals que no reben precisament un bon tracte, als que s’ho miren amb una certa resignació i distanciament, i a bona part de les autoritats competents en la matèria, que no acaben d’aplicar de forma rigorosa els mecanismes de protecció als animals que pateixen greus mancances per al seu benestar, evidentment en uns nivells diferents.
Mentrestant, alguns ciutadans compromesos no es deixen de preguntar com poder actuar per tal que els animals d’Andorra, tant els de renda com els domèstics, i fins i tot els salvatges, tinguin el tracte que es mereixen. L’actual Llei, ha millorat de forma important el nivell de protecció, però tanmateix no se’n dona l’aplicació necessària. Vegem-ho.
La protecció que ofereix aquesta Llei és la següent:
Queda ben clar en l’article 6, apartat 3, que disposa que està prohibit mantenir els animals en instal·lacions indegudes des del punt de vista higiènic i sanitari, de benestar i de seguretat animal.
L’article 6 preveu en el punt 6, com una de les actuacions prohibides, mantenir-los durant la major part del dia en jardins, terrasses, patis o balcons sense que disposin d’un indret accessible on protegir-se de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes, i sense disponibilitat d’aigua i menjar, d’acord amb les seves necessitats
L’apartat 15 del mateix article disposa que està prohibit mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per a ells, i si això comporta un risc greu per la salut constitueix una infracció greu.
Aquesta darrera prohibició si es vulnera està sancionada com infracció lleu, però sorprenentment, es tracta com a infracció greu el mantenir els animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic i sanitari.
Així mateix, pels nuclis zoològics estableix, pels animals domèstics i salvatges, una sèrie de condicions d’higiene i de benestar bàsiques que posteriorment es desenvolupen en el Reglament sobre els esmentats nuclis, i pel qual el Departament d’Agricultura pot comissar els animals si hi ha indicis de desnutrició, entre d’altres maltractaments, o si es troben en instal·lacions inadequades i d’altra part, la corresponent situació seria considerada infracció molt greu segons l’article 38.3 n).
Tanmateix, no està prohibit que un nucli zoològic s’intal.li en zona rústica, és a dir, en la muntanya. En aquests llocs s’hi acostumen a posar perquè estan allunyats del públic, evitant que es facin manifestes les greus infraccions que es cometen amb els animals que lamentablement hi viuen.
I de fet i pel que fa els animals de renda petits i mitjans estan ocupant moltes de les “barraques” que estan esteses també per zona de muntanya o fins i tot ben a prop de la zona urbana en pèssimes condicions.
Pel que fa els animals de renda, són aplicables les mateixes condicions que es requereixen pels animals domèstics i que acabem d’exposar en sentit contrari quan estan redactades com a infracció. A més, l’article 28 de la referida Llei també disposa que els estables u altres instal·lacions que els acullin també han de gaudir de determinades condicions d’higiene i de benestar, entre d’altres les següents.
- una zona protegida del medi exterior;
- estar ben ventilats;
- reunir les condicions higièniques establertes reglamentàriament-
- tenir les dimensions mínimes per animal, tant en superfície com en alçada, que es determinin reglamentàriament i que en tot cas permetin una permanència còmoda de l’animal.
De moltes fotografies que molts ciutadans ens han enviat, es reiteren les mateixes situacions o similars respecte de les fotografies que publiquem en aquest article, i que passem a comentar breument.
Respecte dels gossos es pot observar (de les fotografies 1 a la 4) com en unes, els gossos estan en gàbies on tenen el moviment molt limitat, en el mateix lloc tenen que asseure, caminar, i fer els seus orins i excrements, en altres disposen de departaments molt insuficients per poder asseure adequadament, i en tots els casos, no tenen parets, només reixes totalment insuficients per a protegir-los del fred, la pluja, i la neu. Com podeu veure en totes les fotografies, les condicions de salubritat son deplorables i en alguns cassos no es veia que tinguessin ni aigua ni menjar!
Pel que fa els animals de renda, tal com podeu observar en les fotografies exposades de la 5 a la 7, i pel testimoniatge de diverses persones que durant aquests dies de confinament han passejat les seves mascotes en aquest indret, s’ha pogut constatar que aquests animals han estat en aquest terreny, sense cap mena de protecció alguns d’ells, i d’altres amb escasses proteccions, quedant-se a la intempèrie com en el cas dels animals fotografiats en la número 8, tant quan ha plogut i nevat darrerament. Pel que fa els animals de les fotografies de la 5 a la 7, no tenien aigua ni menjar, les gallines estaven per sobre dels arbres, i hi havia tot tipus d’animal de granja aglutinats en unes instal·lacions mig trencades, podrides, i en un terra ple de fang, i fins i tot algunes persones varen veure a alguns d’ells menjant l’escorça dels arbres per la fam que devien passar.
No oblidem que els animals de renda són la carn que ens acabem menjant i que requereixen, com qualsevol altre nutrient que aportem al nostre organisme, que estigui en les millors condicions possibles, cosa que no es pot garantir quan l’animal està vivint en condicions totalment insalubres, i afectats pel fred i la humitat constant i la manca d’aliments i d’aigua, en molts cassos.
Però com a imatge d’aquests animals fotografiats, tant domèstics com de renda, n’hi han molt altres repartits en molts espais de muntanya, uns més a prop o més lluny dels nuclis habitats, vivint en barraques o en espais més oberts, però en pèssimes condicions.
Pel que fa el cas d’aquests animals dels quals publiquem les fotografies, respecte dels animals de renda, es va comunicar l’estat i les dades de la seva localització a les autoritats locals i a la autoritat governativa, i desprès d’algunes altres actuacions efectuades davant d’ells, es varen endur els animals del lloc i ara es troben sota control del Govern. Però aquest cas, lamentablement, és pot considerar com extraordinari, ja que no és el més habitual. Respecte, concretament, dels gossos que apareixen en les primeres fotografies, varen ser denunciats a principi de març davant l’autoritat governativa, a hores d’ara cap actuació s’ha adoptat al respecte.
En definitiva i des de fa molts anys, tothom coneix la consigna que des del Govern es fa arribar: “no disposem de mitjans suficients a l’efecte de conferir la protecció que ofereix la Llei i la seva reglamentació”, i moltes vegades, o no s’atenen les denúncies formulades o simplement es comunica als denunciants que hi enviaran algun veterinari o inspector i finalment, no s’hi presenta ningú, tot i haver efectuat diferents tipus d’insistiments reiterats i previs davant dels departaments concernits. Lo que entristeix finalment, es no conèixer en quin estat poden trobar-se aquests animals, desprès d’haver-los vist en un estat ben deplorable!
No obstant, essent més sensibles o menys per a conferir o requerir de més protecció efectiva als animals, està clar que davant la mirada de la resta de països que ens envolten, Andorra no pot quedar enrere respecte de la instauració de polítiques sostenibles enfocades a la cura dels animals i del medi ambient. No oblidem que aquesta és la tendència de futur i cal tenir-la molt present.
Per tot això ens preguntem:
Per quan de temps haurem de presenciar aquests lamentables espectacles, i especialment en les nostres excursions per la muntanya, o prop dels nuclis urbans?
Quan el Govern decidirà dotar al Departament d’Agricultura d’Inspectors suficients o bé atorgarà competències proposant modificacions legals escaients a d’altres cossos, com podrien ser els Banders?
Es podrien atorgar més competències als Comuns, a tal efecte, per poder inspeccionar els nuclis que es trobin en les seves demarcacions parroquials, per mitjà dels agents de la circulació o bé d’agents interns de la mateixa corporació comunal?
No oblidem que els Comuns tenen l’obligació de vetllar per les instal·lacions de les “barraques” que queden instal·lades per les parròquies (veure a tal efecte les Ordinacions del Comú d’Escaldes-Engordany i d’Andorra la Vella, entre molts altres Comuns que han regulat aquest àmbit material). Tanmateix, en l’actualitat només tenen que vetllar pel continent (l’estètica) i no pel contingut (els sers vius que hi habiten)..situació que per tot el que hem exposat, no sembla gens coherent per a una bona part de la ciutadania andorrana
I finalment, no podria ser notablement beneficiós per a totes les parts implicades, establir unes “taules de treball” per a tractar tots els temes que afecten la protecció animal al nostre país?
Per a molts ciutadans conscienciats, encara queda un espai d’esperança perquè tot això comenci a canviar en breu, però ja es hora de demanar-ho amb fermesa i per això, DEMANEM al GOVERN que ADOPTI MECANISMES per tal de PROTEGIR ELS ANIMALS de forma EFICIENT I URGENT!!!
